Quan l'educació a distància no és una opció

A Etiòpia, la crisi sanitària ha deixat més de 26 milions de nens i nenes sense classes.

A la zona rural de Meki, s'espera la reobertura de les escoles, de manera presencial i segura, una prioritat perquè aquests alumnes reprenguin els seus estudis.

L'educació dels nens i nenes ha de ser una prioritat a tot el món. Com diu l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, hem de treballar per “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat; i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. Arran de la pandèmia de coronavirus, aquest objectiu s'ha vist fortament colpejat, ja que fins a 1.500 milions d'estudiants van veure les seves escoles tancades en el moment àlgid de la crisi sanitària.

L'informe “Accessibilitat de l'aprenentatge remot”, elaborat pel Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF), ha posat de manifest, a més, que al voltant d'un terç d'aquests nens i nenes – 463 milions en total – no han tingut accés a classes virtuals o per altres mitjans, com la ràdio i la televisió.

Això ens dona una idea, en primer lloc, de com s'ha vist compromesa l'educació de milions de joves a tot el món; i, en segon lloc, de fins a quin punt l'educació depèn de l'espai físic on es desenvolupen els ensenyaments, dels materials escolars i, per descomptat, del professorat que ho fa possible.

A tots els països, la comunitat educativa es debat per prendre les millors decisions per afavorir l'educació dels més joves i, alhora, assegurar una tornada a les aules segura i amb totes les mesures d'higiene necessàries per prevenir l'expansió del virus. Tanmateix, és fàcil deduir que el debat no es troba en el mateix punt en països tan diferents com poden ser Espanya i Etiòpia, encara que en tots dos ens enfrontem a la incertesa de no saber quan acabarà la crisi sanitària.

26 milions de nens i nenes sense classes a Etiòpia

Mentre als països més desenvolupats les famílies, el professorat i les institucions educatives discuteixen sobre les diverses opcions per a aquest curs escolar tan atípic o les mesures per facilitar l'educació en línia en cas que es tanquin les aules; a Meki, Etiòpia, on l'Associació Nuevos Caminos treballa des del 2014, el debat és una mica diferent.

El sistema educatiu etíop es troba amb grans barreres, que posen en risc el desenvolupament formatiu dels 26 milions de nens i nenes que s'han vist afectats pel tancament de les escoles, que es va decretar el passat 16 de març. Això ha afectat especialment les zones rurals, on es concentra el 80% de la població, i on només és possible l'educació presencial

Allí ens trobem, d'una banda, amb una barrera purament física: l'escassetat d'aules per al nombre creixent de joves. Per a moltes famílies, el problema no és decidir si portar o no els seus fills i filles a l'escola quan comenci el curs, sinó saber si hi haurà una aula disponible, a prop de casa seva. A Meki, la capacitat total de les escoles primàries està molt per sota del total de nens i nenes.

I, d'altra banda, hi ha la barrera tecnològica. Menys del 2% de la població etíop té accés regular a Internet i, tot i que el govern nacional va habilitar el mes d'abril un canal de ràdio i televisió per a l'ensenyament, en l'àmbit rural, només el 29% de les llars tenen ràdio i l'11% televisor (UNICEF). A això s'hi afegeixen els continus talls en les connexions, que van ser totals entre el 30 de juny i el 23 de juliol, quan es va limitar l'accés a Internet per l'onada de protestes al país.

Això ens dona una idea de les limitacions amb què es troba Etiòpia per assegurar l'educació de les generacions més joves en aquest nou curs 2020 – 2021. Un problema que s'estén a molts altres països en desenvolupament i que es podria catalogar com d' emergència educativa mundial.

Per contrarestar aquestes limitacions, el govern d'Etiòpia va facilitar l'aprovat a tots els cursos de primària d'1r a 7è per afavorir la tornada a l'escola; i ha permès, des de fa unes setmanes, que les escoles comencin el registre d'alumnes per al nou curs. En principi, l'inici del curs a Meki serà el dilluns, 26 d'octubre, un dia que esperem amb inquietud i il·lusió!

Compromís amb l'educació presencial

A l'Associació Nuevos Caminos fa anys que treballem per afavorir l'educació dels nens i nenes de Meki, participant en el dia a dia de les seves escoles d'educació primària i posant en marxa projectes com Aules per la Salut i Aules per la Igualtat. Enguany, malgrat la situació d'adversitat, estem feliços per haver complert amb el nostre objectiu de donar suport a l' Escola d'Oda amb la construcció de quatre noves aules, un projecte que ha estat possible gràcies al suport dels nostres socis, sòcies i donants.

En un context en el qual, com hem vist, la desigualtat en l'accés a recursos educatius és tan àmplia, no podem plantejar-nos cap altra opció que una tornada a les aules de manera presencial i segura. De moment, el debat a les comunitats on treballem no passa per avaluar si l'ensenyament en línia podria complir amb la qualitat que l'alumnat necessita, simplement perquè no és possible, no és una opció. La presència física a l'aula és necessària i, com han explicat les diferents agències de les Nacions Unides, ha de ser prioritària tan bon punt la situació sanitària ho permeti.

S'espera que, en els propers dies, les autoritats locals de Meki inaugurin les noves aules construïdes a l'Escola d'Oda perquè molt aviat comenci el curs. Mentrestant, et convidem a participar en la preparació de les aules, que hem d'equipar amb pupitres. Per això, hem iniciat una campanya de recollida de fons. Informa't aquí i comparteix-la amb els teus coneguts.

Dona un pupitre per a l'Escola d'Oda!

I contribueix al fet que els seus alumnes puguin continuar estudiant!

Si prefereixes donar una altra quantitat, visita la web de la campanya o fes la teva aportació a través dels següents canals:

– Transferència bancària: ES37 2100 3004 1622 0031 6043

– Bizum: 00296

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

‍