Des de fa anys, molts dels projectes de Sendera a Meki, Etiòpia, comencen sempre a partir de la formació d'un grup d'estalvi. A dia d'avui, tenim l'alegria d'haver vist néixer 45 grups d'estalvi a les zones rurals i 20 a la zona urbana. Entre tots, apleguen unes 1.950 dones.

Els grups d'estalvi són una eina de gran utilitat amb la qual les dones poden augmentar els seus ingressos i accedir a petits crèdits, a més de crear noves amistats i relacions amb altres dones del seu entorn.

Al blog d'avui, us expliquem com és un dia de reunió d'un dels grups d'estalvi, gràcies a la visita de la nostra companya Laura a Etiòpia, el passat estiu.

Era un 26 d'agost, un dia probablement calorós i sec a la península, però a Meki plovia amb força. L'estiu és l'època de pluges en aquesta zona d'Etiòpia, on cada gota és una benedicció per a la seva gent, que prega perquè els cultius siguin pròspers abans que torni la calor i la sequera.

El més habitual és que els grups d'estalvi es reuneixin al pati de casa d'alguna de les seves integrants, però aquell dia tocava buscar una alternativa per la pluja. Aquesta va ser una petita habitació coberta on les dones van col·locar de seguida alguns tamborets i troncs de fusta per seure.

Comença la reunió

El primer que es fa sempre a cada grup d'estalvi, a més de saludar-se efusivament, és passar llista. A la reunió van acudir 17 de les 27 integrants del grup. Quan alguna dona no pot acudir, per les raons que sigui, deixen els diners a aportar a alguna coneguda i assumeixen una petita multa, que lliuraran en la següent reunió.

Els grups d'estalvi es reuneixen una vegada cada 15 dies, amb l'objectiu principal d'aportar una quantitat de diners acordada en el moment de la formació del grup. De coordinar aquesta recollida s'encarrega el Comitè del grup d'estalvi, format per 8 dones, totes amb un paper i responsabilitat. La secretària és l'encarregada de recollir els diners i registrar les quantitats. Cada grup d'estalvi compta amb una caixa de cabals, on es dipositen els diners acumulats i un quadern, on es passa llista i es fan totes les anotacions pertinents.

A més, reben suport de les “experts” i “field agents” del projecte, que acompanyen les dones en aquestes reunions per aconsellar-les, per si sorgeix algun dubte sobre el funcionament del grup. També s'aprofiten aquestes reunions per realitzar petites xerrades sobre salut i emprenedoria.

Aportacions

Aquest grup d'estalvi va decidir al juny, quan va iniciar el seu segon any de funcionament, fer dues aportacions: una de 50 birr per al fons d'estalvi i 5 birr més per al seu fons social. 50 birr equivalen, aproximadament, a 1 euro, i 5 birr a 10 cèntims.

Pot semblar poc, però no ho és per a aquestes dones que, en un dia de treball habitual, venent fruites o verdures al mercat, no guanyen gaire més de 120 birr. En el seu primer any, el grup va decidir aportar 25 birr, però com que va funcionar molt bé, enguany han decidit augmentar la quantitat fins als 50 birr.

Fons social

Pel que fa al fons social, és una petita guardiola comuna que les dones utilitzen, per exemple, per atendre assumptes personals i urgents, com quan una d'elles té un fill o ha mort un familiar. Els préstecs que es demanen a aquest fons es tornen sense cap tipus d'interès, entenent que són per a situacions de necessitat, que han d'estar molt ben justificades. Solen ser préstecs petits, d'uns 200 birr, i només en concedeixen un al mes.

Aquest petit fons serveix també perquè les dones puguin celebrar, una vegada al mes, una petita cerimònia del cafè, en la qual preparen cafè de la forma tradicional –torrant i molent el cafè al moment-, que acompanyen amb pa i crispetes. El més habitual és servir diverses rondes de cafè i, si l'economia del grup ho permet, afegir una miqueta de sucre, un tresor cada vegada més car i difícil d'aconseguir al mercat local.

En aquestes cerimònies del cafè les dones es prenen tot el temps necessari per preparar l'ocasió. Són un moment per comentar els seus problemes, obrir-se a les seves companyes i també per riure i fins i tot ballar al ritme dels palmells.

En el grup que vam visitar el 26 d'agost tenien estalviats 350 birr des del mes de juny en què es va renovar el grup. L'any anterior van aconseguir reunir 1.750 birr i enguany esperen que sigui molt més.  

Préstecs i multes

Una de les funcions més importants dels grups d'estalvi és la de facilitar l'accés a petits crèdits per a les dones, que d'aquesta manera poden posar en marxa petites emprenedories. Poden demanar, per exemple 1.000 o 2.000 birr, i al cap de 3 mesos comencen a tornar-lo amb un interès del 30%.

Aquest interès, que a priori podria semblar desmesurat, és el que fa que els fons del grup puguin augmentar mes a mes. Les dones el paguen amb gust perquè saben que, a final d'any, tots aquests interessos generats pel grup es repartiran entre totes.

Una altra manera d'augmentar els fons del grup és assignar petites sancions per a situacions com les faltes a les reunions trimestrals, els retards i, durant la pandèmia, no portar mascareta. Aquestes petites multes, que poden ser de 10 o 15 birr, no es perdonen, però es paguen també sense dubtes i fins i tot entre rialles.

A final d'any, entre totes les integrants es reparteixen els diners que han anat posant mes a mes, més les multes i els interessos que han generat els préstecs. El fons social es manté per a l'any següent.

Compartir l'experiència

Un cop s'han recollit els diners de l'aportació de cadascuna de les dones, arriba el moment dels préstecs i, el que és més important, que cada dona que n'ha rebut un expliqui la seva experiència.

El dia que vam viure amb elles, es va presentar la Gitu, que havia rebut 2.000 birr a través de dos préstecs de 1.000 birr. Per sol·licitar-los va comptar amb l'aval de dues de les seves companyes de grup. Amb el primer, va comprar gallines i les va vendre i, amb el segon, va muntar una petita botiga al mercat. La Gitu aprofita l'ocasió per preguntar a la Konjo, l'experta en salut: un dels seus fills està malalt i té dificultats per trobar els medicaments que necessita.

A continuació, arriba el torn de les dones que volen demanar algun préstec. En aquesta ocasió en són tres. La primera explica que ha mort recentment un familiar i necessita una petita ajuda per a l'enterrament. El grup d'estalvi l'hi concedeix del fons social.

Després expliquen els seus projectes dues dones que desitgen rebre préstecs del fons general: una d'elles per vendre shiro i berbere al mercat, espècies i salses tradicionals, per a la qual cosa necessita 1.000 birr; i una altra per vendre njera, el pa base de la cuina etíop. Ambdues han de presentar els seus avals, que no poden ser dones de la seva mateixa família. Els noms s'apunten religiosament, així com tota la resta d'informació, al quadern del grup. Totes dues reben el seu préstec.

Amb això conclou la reunió. Les dones s'acomiaden, fins d'aquí a 15 dies, i tornen a les seves tasques habituals, amb el mateix pas tranquil que quan van entrar i que dona el saber que no estan soles, que compten amb suport i un pla per tirar endavant, malgrat les dificultats.

Sendera ha comptat amb el suport de la Fundació ”la Caixa” per al desenvolupament del projecte “Empoderament de les dones vulnerables de la zona de Meki, Etiòpia: millora d'ingressos i condicions de salut en resposta a la COVID-19”.

‍