La violència sempre deixa empremta. Poques coses afecten tant l'ésser humà com el fet d'haver estat víctima d'algun acte violent, o d'haver-lo presenciat.

Qui ha crescut en mons segurs i pacífics i ha viscut sempre en entorns protegits, segurament no pot arribar a comprendre què significa viure en societats on la violència és una cosa quotidiana, una cosa dolorosament habitual.

Això és, justament, el que ens vam plantejar fa un temps aquí al barri de La Resurrección, al sud de Bogotà. Per a qui arriba de fora, no deixa de ser impactant la freqüència amb la qual aquí moltes persones refereixen experiències personals relacionades amb la violència: domèstica, de carrer, política. És habitual que algú et parli d'un germà, un fill o un amic a qui van matar a trets als carrers d'aquests barris. És normal que la gent t'expliqui històries violentes de la Colòmbia rural, de quan van haver de deixar les seves llars i conreus per culpa del conflicte armat entre l'exèrcit, la guerrilla i els paramilitars (conflicte que, malgrat els acords de pau signats el 2016, està lluny d'haver acabat). És habitual que algú t'expliqui episodis de violència a la llar… d'insults, borratxeres, crits i cops.

I ens vam plantejar, què podríem fer al respecte? Com aportar una mica de llum davant d'aquesta realitat, tan fosca, de la violència?

Per intentar donar una resposta a aquesta inquietud, encara que fos de forma molt limitada, fa uns mesos vam decidir donar inici, aquí a la Parròquia La Resurrección, a un nou projecte, que vam anomenar «Grup de Diàleg sobre Violència i Pau». Vam convidar a formar part d'aquest grup persones que haguessin patit l'impacte de la violència en les seves vides, ja fos domèstica o de carrer, aquí a Bogotà o en algun departament de la colpejada Colòmbia rural, fa poc temps o fa anys. L'objectiu? Inicialment, conversar sobre el viscut, només això. Explicar-ho. Compartir experiències. Tenir, com diu el nom del grup, diàlegs sobre aquesta realitat, de la qual tantes vegades és difícil parlar.

Més endavant, la idea és anar desenvolupant tota una reflexió col·lectiva sobre les arrels de la violència, la manera de combatre-la, el repte de construir una cultura de la pau, també des de la fe cristiana. A la llarga, pensem que l'ideal seria que aquestes reunions ajudessin a guarir, almenys una mica, les ferides profundes que tanta violència ha deixat en el cor de molta gent.

Ens va sorprendre la bona acollida de la proposta, i a mitjans d'agost vam tenir la nostra primera reunió, amb un grup inicial de vint persones. A l'hora d'escriure aquestes línies ja portem diverses trobades, i, a poc a poc, els participants van perdent la timidesa, el diàleg es fa més fluid, també més sincer, també, a estones, més dur de sobreportar, donada la cruesa d'alguns dels testimonis que es comparteixen. Tanmateix, tots els que venen a les reunions coincideixen que l'exercici els està ajudant a deixar enrere ferides antigues i molt fondes, i que l'esforç val la pena.

Sabem que, en el mar de violència (passada, i també present) que ha estat i continua sent la història recent d'aquest bell país andí (com la de tants altres, lamentablement), la nostra modesta iniciativa és insignificant. I, tanmateix, per als qui venen a les reunions, comparteixen el viscut, n'aprenen i es comprometen a lluitar per la pau, el grup és important. Al final es tracta, ni més ni menys, que de posar en pràctica una de les benaurances més belles de Jesús: «Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9).

Article publicat el desembre de 2023 a la Revista 2023 de Sendera ONG.

‍