Amb motiu del Dia del Llibre 2026, des de Sendera compartim cinc lectures, recomanades pel nostre equip, que ens conviden a mirar cap a altres contextos, distants i diferents dels del dia a dia. Amb aquestes ressenyes proposem un recorregut senzill per històries que obliguen a parar un moment i mirar amb uns altres ulls…

‍Persèpolis. Marjane Satrapi

Per Nadal, la meva família va decidir que el regal que ens faríem els uns als altres, a manera d'amic invisible, seria un còmic que ens agradés. Havíem de comprar-lo pensant en un membre de la família. La nit de Nadal, arribat el moment, vam haver d'explicar a qui volíem regalar el llibre i per què. Després, cadascú va començar a dir si li interessava més un llibre o un altre, creant un diàleg d'interessos literaris i una “lluita verbal” per convèncer la resta que aquell era el llibre adequat per a cadascú. Jo de seguida vaig preparar el meu poder d'oratòria per obtenir Persèpolis i ho vaig aconseguir.

‍

Em cridava l'atenció aquest llibre i el seu context. Això va ser dos mesos abans dels primers atacs aeris dels EUA i Israel a l'Iran i de tota la tragèdia inimaginable que continua. Jo no estava acostumada a llegir novel·les gràfiques i Persèpolis em va fascinar des del primer moment.

‍

‍

La història de l'Iran des de la revolució islàmica de 1979 i els canvis que aquesta va produir són explicats des dels ulls d'una nena de 10 anys. Marjane Satrapi descriu en aquesta novel·la autobiogràfica la seva incapacitat per comprendre els canvis del context en el qual viu, descriu els dobles estàndards, la por, el descobriment de les diferències socials, la fugida, la resistència, el fanatisme, el sotmetiment i l'esperança de les persones durant tot aquest temps històric. Un llibre que val la pena triar!

Dolores Puértolas, responsable de projectes a la República Dominicana

‍

El cercle de dones de la doctora Tan. Lisa See

Com a metgessa, m'ha fascinat la història de Tan Yunxian, una dona que va existir a la Xina del segle XV i se les va enginyar per guarir la gent en un món que ni la deixava sortir de casa. És increïble veure com diagnosticava a través de biombos, sense poder tocar la pacient i, com ella, gràcies a la seva àvia, esdevé experta en salut femenina i en tècniques com la variolització, l'avantpassat de les nostres vacunes.

‍

Més enllà de la medicina, el que t'arriba a l'ànima en aquesta lectura és la xarxa de suport que forma amb la seva amiga llevadora. En una societat tan tancada, van crear un cercle de cura i resistència que Lisa See narra de manera que gairebé pots fer olor de les herbes medicinals. És un recordatori preciós que la lluita per la salut i la dignitat de la dona no entén de fronteres ni d'èpoques.

‍

Gemma Regales, responsable de projectes a Bolívia

‍

Els hereus. William Golding.

En aquest cas recomanem un petit clàssic, publicat el 1955 pel britànic William Golding (que el 1983 guanyaria el premi Nobel de literatura). Una mica menys coneguda que la seva obra més famosa, El senyor de les mosques, aquesta novel·la narra la peripècia d'un petit grup de neandertals que es topen, amb funestes conseqüències per a ells, amb un grup d'homínids més evolucionats, els Sapiens. És a dir, els nostres avantpassats.

‍

L'originalitat de la novel·la rau en la decisió de Golding de narrar la història des del punt de vista d'un narrador omniscient que, tanmateix, comparteix el nivell de comprensió de la realitat dels neandertals. Així, si hi ha alguna cosa que ells no entenen, o entenen malament, així també ho desconeix o malinterpreta el narrador. En conseqüència, el llibre es converteix en un joc entre l'autor i el lector, on no poques vegades aquest ha d'exercir de veritable detectiu per interpretar correctament el que està succeint, que Golding només explica des dels ulls limitats dels neandertals.

‍

La tragèdia de la novel·la rau en el fet que la intel·ligència superior dels Sapiens no es manifesta en res més que en la seva major capacitat per infligir mal i exercir la violència sobre els dissortats neandertals. De fet, el relat narra l'extinció d'aquest grup a mans dels seus "parents" més desenvolupats, i més violents, amb la qual cosa Golding ens planteja la qüestió moral de quin hauria de ser l'ús de les nostres capacitats i intel·ligència. L'autor simpatitza amb la innocència dels seus protagonistes, i ens convida a ampliar l'abast de la nostra empatia, per abastar fins i tot aquells que, sense ser exactament com nosaltres, ja se'ns assemblaven molt... i dels quals, potser, podríem aprendre alguna cosa. Un llibre no sempre fàcil de llegir, però fascinant, quan entres en el joc que et proposa el seu autor.

Martí Colom, responsable de projectes a Colòmbia

‍

El llibre dels abraços. Eduardo Galeano

Els relats d'Eduardo Galeano a El llibre dels abraços us conviden a acompanyar-lo en les històries més rocambolesques que va veure (o imaginar), gairebé sempre amb el focus en la seva estimada Amèrica Llatina. Us porten fins a les ciutats per les quals va viatjar i en les quals va viure, havent de fugir de la seva terra, l'Uruguai, durant la dictadura (1973-1985).

‍

A El llibre dels abraços, les pàgines sempre t'agafen desprevingut i en uns minuts de lectura passaràs de llegir poesia a assaig; d'esbossar un somriure davant les anècdotes d'aquelles persones amb les quals va compartir el seu temps, a sentir com a pròpia la seva tristesa per les injustícies. Amb poques paraules, però molta sensibilitat i algunes il·lustracions del mateix autor, els seus textos estan carregats d'ironia i humor, animant-nos a “abraçar” la realitat, a reconèixer el dolor i, alhora, a tenir esperança. Així se sent en textos com Celebració de la veu humana/2:

“[…] Quan és veritable, quan neix de la necessitat de dir, a la veu humana no hi ha qui la pari. Si li neguen la boca, ella parla per les mans, o pels ulls, o pels porus, o per on sigui. Perquè tots, tots plegats, tenim alguna cosa a dir als altres, alguna cosa que mereix ser pels altres celebrada o perdonada”.

Laura Alemán, responsable de Comunicació i Captació de Fons

‍

La biblioteca de la mitjanit. Matt Haig

Les vides no viscudes, qui no ha pensat en elles si haguéssim pres altres decisions? La biblioteca de la mitjanit és una novel·la que em va tocar especialment per com aborda el penediment i la nostàlgia de les vides no viscudes. Matt Haig ens convida a reflexionar sobre aquests “què hauria passat si…” que tots alguna vegada ens hem plantejat. A través de la història de la Nora, el llibre mostra com podem quedar-nos atrapats en el cicle de lamentar decisions passades i somiar amb realitats alternatives, oblidant el valor del nostre present.

‍

El que més em va agradar és com la novel·la ens recorda que idealitzem altres vides sense veure'n les dificultats, i que la felicitat no depèn d'una única elecció perfecta, sinó d'aprendre a acceptar i valorar el que tenim.

‍

‍

És una lectura reconfortant i profunda, que anima a reconciliar-nos amb els nostres errors i a apreciar tant la tristesa com l'alegria com a parts essencials de l'existència. No només la recomano per a aquells que busquen una lectura entretinguda, sinó per a aquells que busquen reflexionar sobre la pròpia existència, la vida viscuda i acceptar les decisions preses, amb els nostres encerts i errors. 

‍

‍

Mònica Redolad, presidenta 

‍