L'Àfrica també existeix
Celebrem 40 anys!
M'agrada el número 40. Quan l'associo als anys passats, gairebé sense pensar-ho, em venen al cap paraules com experiència, maduresa, presa de consciència, coherència o reflexió. Però quan els associo al present i al futur, les paraules que em venen al cap són les d'injustícia, desigualtat, urgència i denúncia.
Són moltes i precioses les experiències viscudes i compartides en 40 anys, però també molts els anys en què hem volgut tendir ponts... i alguns semblen seguir en construcció. Això ens hauria de fer pensar, i molt. Hem de ser conscients que no és només que continuï havent-hi desigualtat entre les nostres comunitats, és que una minoria continuem tenint un sensfí de privilegis que no estan a l'abast de totes les persones, malgrat els molts esforços que es fan. Hauríem de posar remei a aquesta realitat i exigir que totes les persones comptem amb el bàsic, el mínim necessari per viure dignament. I per això és urgent que reaccionem, que assumim que ens queda encara un llarg camí per recórrer.
Per coherència, hem de continuar denunciant les injustícies que gran part de la humanitat continua patint, en les nostres pròpies comunitats, en les més properes, però també en les que no sentim com tan properes, encara que ho són.
Recordo que l'última vegada que vaig estar a Espanya, aquest mateix any, els titulars d'un programa televisiu anunciaven: “Situació actual del coronavirus al món”. I va resultar que van parlar d'Europa, Amèrica i Àsia. Quina gran decepció la meva! En aquest món no hi havia l'Àfrica. Austràlia tampoc, però va sortir una mica més tard en parlar dels torneigs de tennis. Per desgràcia, ni l'Àfrica, ni qualsevol dels 54 països del continent africà i els seus més de 1.300 milions d'habitants, eren notícia.
I no serà perquè no succeeixin diàriament milers d'esdeveniments que afecten milions de persones. Però, com ja sabem, el que no s'esmenta, ni apareix, acaba fent-se invisible i oblidant-se. I no! Des de l'Associació Nuevos Caminos, ara Sendera, portem 40 anys donant suport a projectes a l'Àfrica i volem que en siguin molts més. Perquè l'Àfrica i els seus 54 països sí que formen part del nostre món, sigui on sigui que ens trobem. Cal donar-los visibilitat, i per això el títol d'aquest article: Àfrica també existeix.
I com que a mi m'emociona i m'apassiona tot el que té a veure amb l'Àfrica, i més encara amb Etiòpia, m'agradaria que també vosaltres us emocionéssiu i apassionéssiu amb mi fent vostre el petit racó d'Àfrica en el qual vivim: la ciutat de Meki, a Etiòpia.
Vam arribar a Meki fa 9 anys. Els inicis mai no són fàcils: conèixer la comunitat, que et coneguin i confiïn en tu pren el seu temps. Vam anar aprenent dels projectes que altres organitzacions i congregacions ja tenien a la zona, i a partir d'aquí vam començar a somiar en el que nosaltres podríem aportar. El primer va ser conformar un bon equip de persones amb les quals treballar. Primer tres, i a partir d'aquí tot va anar fluint. Ens vam centrar a treballar amb i per a les dones. Amb elles vam començar dos grups d'estalvi comunitaris i després vam crear el centre “Kidist Mariam” amb cursos de capacitació laboral.
Tenim ja 65 grups d'estalvi i 440 estudiants professionals cada any. Amb el temps i amb les estudiants graduades, vam crear una cooperativa de costura que no ha parat de fer uniformes escolars i, ara, mascaretes sanitàries. Amb les estudiants de cuina vam obrir un restaurant i amb les de perruqueria un saló de bellesa per generar ingressos amb els quals mantenir els projectes. A les zones rurals vam començar també projectes de cria de cabres lleteres, horts comunitaris i distribució de carros i someres perquè les dones poguessin generar ingressos. Els formatges de cabra que fem ja formen part del menú del nostre restaurant. A les escoles rurals organitzem classes sobre salut i igualtat, construïm noves aules i instal·lem aigua potable.
I amb tots aquests projectes en marxa, quan tot semblava funcionar tan bé, va arribar la pandèmia, els conflictes i la inestabilitat a Etiòpia, deixant famílies senceres en situació encara més precària de la que ja tenien.
Els projectes es van adaptar a les noves circumstàncies, però vam veure també la urgència de posar en marxa un nou projecte amb 600 dones de la zona urbana de Meki a les quals la pandèmia i la pèrdua de feina han afectat molt directament. Elles van ser les protagonistes de la campanya “Dones emprenedores pel futur de Meki”, de la qual us vam parlar fa uns mesos. Ara estan començant a formar-se i ben aviat podran crear els seus propis negocis.
Cada projecte està integrat per moltes dones, cadascuna d'elles és diferent, única. Cada projecte és també un món, el nostre món. Em continua emocionant veure el seu entusiasme i dedicació. Fan propostes i solucions. El seu treball és incansable. Som conscients que totes aquestes dones estan obrint camins pels quals demà d'altres transitaran. Tot va començar fa uns anys amb elles, per elles, i encara que hem de continuar triplicant esforços, i ser constants en la feina, sabem també que elles aconseguiran a poc a poc que les seves comunitats, el seu país i el seu continent siguin visibles. I només amb elles podrem entendre i ser conscients que l'Àfrica també existeix.
