En el Dia de la Pobresa parlem d'aporofòbia, aquella pobresa que ens molesta, que no és la que ens trenca el cor.

Amb motiu del Dia de la Pobresa, a Nous Camins recuperem aquest article sobre la teoria de l'aporofòbia i el seu impacte real en la societat, signat per Dolores Puértolas des de la República Dominicana. Va ser publicat en el número 37 de la nostra revista anual amb el títol: «Doneu-los vosaltres de menjar: responsabilitat compartida»

En la narració de la multiplicació dels pans[1] els deixebles demanen a Jesús que acomiadi la gent perquè vagin als pobles i es comprin menjar. Ell els contesta: “doneu-los vosaltres de menjar”, una frase interpel·ladora. És com si Jesús digués: feu alguna cosa, solucioneu l'assumpte vosaltres… Es podria entendre en algun d'aquests termes, però també es pot llegir des d'una òptica del compromís i la participació. Tots som part del problema i part de la solució.

La fam i la pobresa són dues realitats tan despietades que ningú no vol tenir-les a prop. La filòsofa Adela Cortina ha creat un terme, “aporofòbia”[2], format a partir de la veu grega á-poros, “sense recursos” o “pobre”, i fobos, “por”, i que significa odi, por, repugnància o hostilitat davant el pobre, el que no té recursos o el que està desamparat. Cortina distingeix clarament l'aporofòbia de la xenofòbia, o fòbia als estrangers, i ens convida a diferenciar tots dos termes, perquè la discriminació als immigrants i estrangers es produeix principalment quan aquests són pobres. Els pobres produeixen rebuig, ningú no vol tenir un pobre per veí. En el Dia de la Pobresa reflexionem sobre la que ens trenca el cor, però també ens molesta, la que ens recorda que molts tenim tot el necessari –i molt de superflu– i d'altres no, i per això sovint busquem justificar-nos evitant el sentiment de culpa. Però com a realitat indesitjable i incòmoda que no hauria d'existir, també ens convida a reaccionar.

A Nous Camins treballem per l'eradicació de la pobresa. Sabem que és un objectiu difícil, però l'impacte de la feina al llarg dels anys a les zones on actuem és important, tant per la distribució de recursos als més vulnerables com per l'empoderament de la població. Al mateix temps, part d'aquest empoderament es basa a dir-los a ells també: “Doneu-los vosaltres de menjar”.

Tant en societats riques com en racons del món mancats de fonts de treball o mitjans de producció ha de sorgir la proposta a cada persona: “Què pots fer tu?”.

Projecte de Desenvolupament de Barreras: un somni en marxa

Des d'aquesta mateixa perspectiva, a la República Dominicana estem iniciant un projecte amb una comunitat allunyada i aïllada situada al final d'un camí tancat pel mar i la muntanya. Es tracta del poble de Barreras, un lloc catalogat com un dels més pobres del país. Juntament amb l'escassetat de recursos per al dia a dia, Barreras té una serra preciosa, part d'un parc nacional, i la platja de La Caobita, una de les grans belleses del país. El baix nivell educatiu i l'escàs interès del govern per la zona releguen aquesta comunitat a l'exclusió.

Una oportunitat s'ha obert gràcies a la construcció de la carretera fins a aquesta bonica platja, i juntament amb les diverses associacions comunitàries hem iniciat un projecte agroforestal, de turisme sostenible i capacitació.

El 2017 el Ministeri de Medi Ambient va prohibir la tala d'arbres per a llenya i elaboració de carbó vegetal, per evitar el deteriorament de la natura, sense tenir en compte que aquest ardu treball era el sustento de més del 50% de la població. En demanar la seva col·laboració per iniciar aquest projecte, el Ministeri es va unir per dissenyar un programa de cultius d'alta rendibilitat amb sistema de reg per degoteig. Un dels objectius és que l'escassa aigua que flueix de les fonts de la muntanya sigui canalitzada i es construeixi un reservori per optimitzar aquest recurs bàsic. El projecte inclou el condicionament de la platja, la millora d'accessos a senders de muntanya per desenvolupar un turisme sostenible d'acord amb l'entorn, així com un programa de capacitació per al jovent, millorant així el seu nivell educatiu i cultural.

Són grans reptes per a la comunitat. La finalitat és posar en valor el poble de Barreras i els seus recursos naturals perquè els primers beneficiats siguin els seus habitants. És un projecte en marxa que avança al ritme del treball que realitzen les comissions comunitàries, de la implicació dels diversos organismes públics i del compromís de cada persona. És una oportunitat perquè cada individu i associació tinguin la possibilitat d'aportar i també de trencar amb la dependència de l'estat –de qui normalment s'espera que resolgui tots els problemes. Al mateix temps, és una oportunitat perquè la comunitat s'empoderi i sigui capaç d'exigir a les autoritats els serveis públics que li corresponen. En definitiva, un projecte més que persegueix l'eradicació de la pobresa.

Els assoliments fins al moment són: un equip de treball configurat, un diagnòstic de la situació i un projecte ja presentat a les autoritats; hem realitzat xerrades educatives sobre medi ambient, neteja de platges, xerrades sobre prevenció del consum de drogues, classes d'anglès per a joves i, especialment, la presa de consciència del poble que el futur està a les seves mans.

Cap a una civilització de la responsabilitat compartida

És així com volem aplicar aquest “Doneu-los vosaltres de menjar”. No hi ha excepció: tots podem fer alguna cosa, des de la persona acomodada d'un país ric fins a una persona de Barreras.

Als anys vuitanta el jesuïta Ignacio Ellacuría va encunyar el concepte “civilització de la pobresa”, en el qual advocava per un equilibri entre recursos mundials i benestar mundial, una major senzillesa de vida perquè es garantissin les necessitats bàsiques de tothom. Jon Sobrino va desenvolupar el concepte com a “civilització de l'austeritat compartida”[3] perquè fos més comprensible, entesa l'austeritat en contraposició al malbaratament, a la cultura del descart i a les grans desigualtats que posteriorment ha descrit el Papa Francesc a l'encíclica Laudato Si'.

És certament ineludible prendre consciència que necessitem construir una civilització diferent, la civilització del “doneu-los vosaltres de menjar” o podríem anomenar-la també la civilització de la responsabilitat compartida. Antoine de Saint-Exupéry va recomanar: “Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar la fusta, tallar taulons o distribuir la feina, sinó que primer has d'evocar en els homes el neguit de mar lliure i ample.”

‍Evoquem, doncs, en els homes i dones del nostre temps aquest neguit d'una civilització de la responsabilitat compartida per assolir un món millor per a tothom.

[1] Mateu 14,13-21

[2] APOROFÒBIA, EL REBUIG AL POBRE, Adela Cortina, Paidós estat i societat, Barcelona, 2017.

[3] CAP A UNA CIVILITZACIÓ DE L'AUSTERITAT COMPARTIDA, FORUM ELLACURÍA (D'una Carta a les Esglésies, de la UCA), 2011.

‍