A Sendera i a la Comunitat de Sant Pau sempre hem valorat positivament la permanència en els llocs on treballem. Des de Sendera, promovent els projectes de desenvolupament des d'Espanya, i des de la Comunitat de Sant Pau, executant-los sobre el terreny. Passar anys en un mateix lloc és l'única manera d'assolir un coneixement adequat de l'entorn en què et mous i d'evitar (en la mesura del possible) les relliscades de l'expatriat que arriba a un lloc sociològicament i culturalment nou per a ell o ella i, en poc temps, pretén elaborar un diagnòstic de les problemàtiques que l'afecten.

La voluntat de permanència en els entorns on treballem és, abans de res, una mostra de respecte cap a les persones amb qui cooperem: només amb temps es pot anar comprenent la complexitat dels seus contextos.

I romandre molt de temps en un mateix lloc també és el que et permet dur a terme una tasca que podríem anomenar de cercles concèntrics. Comences, mitjançant una acció concreta, tocant una necessitat; després vas afegint altres iniciatives a aquella primera acció, amb cercles cada vegada més amplis, que van multiplicant l'efecte de la teva activitat en aquest entorn.

Aquesta ha estat la nostra experiència a La Resurrección, El Pesebre i Granjas de San Pablo, els tres barris del sud de Bogotà on vam començar a treballar a principis de 2016.

Cinc anys llargs no són gaires (sobretot si es comparen amb els que portem en altres llocs), però comencen a ser un període prolongat, en el qual ja entreveiem el procés dels cercles concèntrics.

El primer que vam fer (el 2017) va ser establir un taller de tall i confecció, que avui continua oferint capacitació a més de cinquanta dones. Va ser el nostre primer cercle. Després vam conèixer la realitat dels fills i filles de moltes de les alumnes del nostre taller, i vam iniciar per a ells un programa de reforç escolar. Segon cercle. Més tard vam voler fer seguiment als germans grans dels nens que venien a les nostres classes de reforç: joves amb voluntat d'anar a la universitat, que no s'ho podien permetre per falta de recursos. I vam iniciar un programa de beques per a universitaris d'aquestes comunitats vulnerables del sud de la capital colombiana, a través del qual, des de 2017, hem ajudat desenes de nois i noies a preparar-se professionalment. Tercer cercle. En un moment determinat ens vam plantejar que l'educació acadèmica no ho era tot: per què no ampliar la nostra acció cap a les arts? I vam començar a oferir classes de guitarra al nostre centre de desenvolupament comunitari, Casa Garavito. Un quart cercle s'afegia als anteriors.

El 2019, després d'escoltar infinitat d'històries de persones afectades per problemàtiques familiars i personals molt profundes (abús, violència domèstica, alcoholisme...), ens vam plantejar un altre repte: obrir un servei d'acompanyament psicològic. Actualment, dues psicòlogues atenen setmanalment més de quaranta persones, oferint un servei (absent fins ara en aquests barris) que ha estat molt ben acollit. Cinquè cercle.

L'arribada de la pandèmia ens va obligar a incrementar les ajudes de menjar que donem de manera regular a les famílies més vulnerables d'aquests sectors (sisè cercle), i més tard a buscar els serveis d'una infermera, perquè realitzés visites domiciliàries a malalts. Des de març de 2020 el sistema de salut colombià ha patit enormement (com en tants altres països), i poder oferir els serveis d'una infermera local ha estat tot un encert. Setè cercle.

El 2021 hem afegit un nou cercle a la nostra tasca, el vuitè, establint un consultori dental que acaba d'obrir les portes al setembre. No és una clínica de luxe, però ofereix serveis odontològics bàsics a baix cost, suplint una carència, ja que fins ara en aquests barris només hi havia una clínica dental (privada).

Aquest procés no hauria estat possible sense una voluntat de treballar aquí a llarg termini. L'aposta per la permanència ha permès crear aquests successius cercles concèntrics, i així les nostres iniciatives s'han anat articulant com un esforç integral per millorar, encara que sigui de manera modesta, la vida dels habitants d'aquests barris.

L'exemple de la Laura Valentina

La Laura Valentina, una veïna de seixanta-dos anys del Pesebre, exemplifica el que estem descrivint: va aprendre a fer servir màquines de cosir al nostre taller i ara obté uns ingressos gràcies al que produeix cosint. Els seus nets van a les classes de reforç escolar i de guitarra que oferim a Casa Garavito. Una germana seva visita regularment una de les nostres psicòlogues. A casa seva ja han rebut en dues ocasions la visita de la infermera del projecte. I ha promès ser de les primeres pacients del nostre consultori odontològic! En la vida de la família de la Laura Valentina, a poc a poc els cercles concèntrics dels quals hem parlat aquí han anat donant els seus fruits.

‍

Aquest article va ser publicat inicialment a la Revista 2021 de Sendera, si vols llegir-la, fes clic aquí.