Fem 45 anys!
Sembla que va ser ahir quan en fèiem 40. El 20 de novembre n'hauran passat cinc més. Com passa el temps!
Fa cinc anys celebràvem quatre dècades de trajectòria en un moment molt especial. Acabàvem d'estrenar nom i una nova identitat. Deixàvem enrere una etapa i triàvem dir-nos Sendera perquè volíem expressar precisament això: que una organització com la nostra és un camí forjat al llarg del temps, pas a pas i entre moltes persones.
Llavors escrivíem que, per continuar avançant, calia evolucionar. Avui, cinc anys després, podríem afegir alguna cosa més: per continuar avançant també cal saber què volem conservar. Perquè en aquests últims cinc anys el món ha continuat canviant. I molt. Hem viscut les conseqüències d'una pandèmia, noves guerres i conflictes, desplaçaments de població, crisis econòmiques, fenòmens climàtics cada vegada més extrems i una creixent incertesa que afecta especialment les persones més vulnerables.
També està canviant la cooperació internacional. Ens fem noves preguntes sobre com cooperar, sobre quin ha de ser el nostre paper, sobre com construir relacions més horitzontals i sobre la necessitat d'escoltar cada vegada més les organitzacions i comunitats locals.
I, en aquest context, Sendera continua evolucionant. Hem après, ens hem adaptat, hem incorporat noves eines i maneres de treballar i hem continuat professionalitzant la nostra associació. Alguns projectes han acabat i d'altres han començat. Hem conegut noves persones i organitzacions i hem continuat caminant al costat de moltes de les que fa anys que formen part de la nostra història.
Però potser el més important de fer 45 anys és descobrir que, enmig de tants canvis, hi ha coses que no volem canviar.
Continuem creient en una cooperació propera.
Continuem creient que els projectes tenen sentit quan neixen de les necessitats i capacitats de les persones que viuen als llocs on treballem.
Continuem creient en les relacions construïdes al llarg del temps, a conèixer les nostres organitzacions sòcies locals, a escoltar-nos, equivocar-nos, aprendre i tornar-ho a intentar.
Continuem creient en una organització petita, professional, rigorosa i, sobretot, humana.
I continuem posant una atenció especial en les dones, perquè encara avui persisteixen importants desigualtats respecte als homes. No hi ha cap país al món en el qual s'hagi assolit la plena igualtat de gènere. I, tanmateix, una vegada i una altra comprovem que són elles les que sostenen bona part de la vida de les seves famílies i les que mostren una enorme determinació per avançar i contribuir al desenvolupament de les seves comunitats.
Després de 45 anys, sabem que cooperar no consisteix a arribar a un lloc per indicar el camí. Consisteix, sobretot, a recórrer-lo conjuntament. I aquest any hem volgut que la celebració del nostre aniversari sigui també una oportunitat per fer-ho d'una manera molt especial. Amb motiu d'aquests 45 anys hem organitzat un viatge solidari a la República Dominicana, un dels països que formen part de la història i del present de Sendera. Hem ofert a persones col·laboradores de la nostra entitat la possibilitat d'apropar-se a la realitat que hi ha darrere dels projectes, conèixer-los sobre el terreny i, sobretot, trobar-se amb les persones i comunitats que els fan possibles.
Perquè hi ha coses que podem explicar en una memòria, mostrar en una fotografia o explicar en una reunió, però que adquireixen una altra dimensió quan es coneixen de prop i podem posar rostre a allò que tantes vegades expressem en xifres, objectius i resultats. Aquest contacte ens permet escoltar directament les persones amb les quals treballem, comprendre millor la seva realitat i conèixer de primera mà què significa la cooperació quan es converteix en una relació entre persones.
D'alguna manera, celebrar els nostres 45 anys viatjant a un dels nostres projectes és també tornar a l'origen del que som: apropar-nos, conèixer-nos i recórrer una part del camí conjuntament.
La nostra història està feta de les persones que van fundar l'associació i de les que van prendre després el relleu. De persones que han treballat professionalment i d'altres que han col·laborat de manera voluntària. De persones sòcies i donants. D'institucions que han confiat en la nostra feina. D'organitzacions locals amb les quals hem compartit anys de projectes, dificultats i aprenentatges. I, sobretot, de milers de persones en diferents llocs del món que ens han permès caminar al seu costat.
Cap organització arriba sola als 45 anys.
Per això aquest aniversari no és únicament una celebració de Sendera. És una celebració de totes les persones que, en algun moment d'aquests 45 anys, heu deixat la vostra empremta en aquest camí. Algunes porteu dècades caminant amb nosaltres. Altres acabeu d'arribar. Algunes esteu a prop i d'altres a milers de quilòmetres. Però tots aquests passos són els que fan el camí.
I el camí continua. Ens acompanyes?

