El dret a la salut i al benestar està recollit en la Declaració Universal de Drets Humans (1948) i, tanmateix, no està garantit per a milions de persones a tot el món. Aquest és el cas de les persones haitianes que viuen a la República Dominicana, i que pateixen especialment els col·lectius més vulnerables, com les dones embarassades.

Des del Centre de Salut La Sagrada Família, a Sabana Yegua, advoquem per aquest dret a la salut per a tothom. La història de la Lovely, que ens explica la Dolors Puértolas (responsable de projectes de Sendera a la República Dominicana), demostra per què aquest esforç és tan necessari.

El passat març vam inaugurar l'ampliació del Centre de Salut La Sagrada Família, a la comunitat de Sabana Yegua, República Dominicana. El primer Centre de Salut va començar a funcionar fa 40 anys i l'acabem d'ampliar amb un edifici nou, després de molt d'esforç i gràcies al suport de donants i institucions. Ara comptem amb 4 noves consultes mèdiques, fent un total de 6, i amb una àrea de fisioteràpia.

Totes les persones que venen estan contentes de veure el nou edifici i ara oferim les especialitats de medicina interna, ecografia, pediatria i oftalmologia, i continuem incorporant noves especialitats. L'objectiu és que els habitants de Sabana Yegua i les seves comunitats rurals, especialment els més vulnerables, trobin un centre de salut assequible per a tothom, amb una atenció de qualitat.

Això és especialment important per a col·lectius en risc d'exclusió social, com les persones migrants d'Haití, que es troben amb grans dificultats per accedir a serveis de salut. Avui us comparteixo la història de la Lovely, que vaig viure en primera persona fa uns mesos.

La nostra ginecòloga em va demanar que acompanyés a l'hospital aquesta jove i el seu espòs. Ella tenia un problema de salut important i estava embarassada. Com que són haitians en situació irregular, temien anar a l'hospital, ja que la policia podia detenir-los i enviar-los de tornada a Haití.

Els vaig parlar dels riscos d'anar a l'hospital, però era completament necessari. Va ser una odissea. Encara que la llei prohibeix les detencions dins dels hospitals, dos agents d'immigració ens van seguir per totes les consultes. Vam tenir una terrible sensació de persecució mentre ens preguntàvem com ni tan sols a una dona embarassada amb un problema de salut seriós la podien deixar tranquil·la per un moment. En acabar les proves, la Lovely i el seu espòs, amb el suport d'una infermera de l'hospital, van trobar la manera de despistar la policia i van marxar. Però la policia em va interrogar una estona fins que em van deixar marxar.

La jove i el seu espòs, tots dos de 21 anys, van arribar a casa sans i estalvis. En els dies següents, vaig anar fent seguiment de la seva salut i els vaig donar aliments, perquè ella tenia anèmia. El diagnòstic mèdic va concloure que en tres mesos havia de donar a llum, mitjançant cesària, i no hi havia una altra manera de fer-ho que a l'hospital. Per sort, el dia assenyalat la ginecòloga del nostre centre de salut tenia torn de nit a l'hospital i em va dir que la portés allà; ella faria la cirurgia. Ho vaig fer a altes hores de la nit, per no topar amb agents d'immigració. Va donar a llum sense complicacions un nadó preciós i dos dies després li van donar l'alta.

Quan vaig anar a recollir-la a ella i al nadó, hi havia el mateix agent d'immigració amb qui ens vam topar mesos enrere. “Déu meu, quina pesadilla!”, vaig pensar. Em va saludar tranquil·lament i em va preguntar si me'n recordava d'ell. Li vaig dir que sí, per descomptat, i vaig seguir el meu camí. Pel que sembla, la senyora haitiana -que ja sabia com funcionen les coses a l'hospital- li havia donat una mica de diners, que havia aconseguit amb l'ajuda d'uns amics. Així que l'agent fins i tot ens va acompanyar fins a la porta, ajudant amb les bosses. Quina pena que les coses funcionin així!

Deixant enrere aquesta gimcana per la qual va haver de passar la Lovely en el dilema de ser atesa o detinguda, ara el seguiment mèdic d'ella i el seu nadó torna a fer-se al nostre centre de salut amb seguretat. I no és l'edifici bonic el que m'enorgulleix, sinó que sigui atesa pels nostres metges amb respecte i dignitat, veure-la sentir-se protegida i estimada. Així és com es dona la benvinguda a una nova vida!

‍