Girma, exemple de “persona frontissa” a Sendera
Fa un temps, vam publicar un article de la Mònica Redolad, presidenta de Sendera, sobre les “persones frontissa” i per què reben aquest nom, que fa referència a la seva capacitat per connectar els projectes de Sendera amb les comunitats en les quals treballem.
Les persones frontissa són el que també coneixem com a personal local, i aquesta és la clau del seu paper perquè coneixen i entenen el context molt millor que ningú. A més, són persones amb una gran vocació per ajudar en el seu entorn, per facilitar que altres homes i dones puguin tenir una vida millor.
Sens dubte, una de les persones frontissa clau en el nostre treball a Meki, Etiòpia, és en Girma Takele. Entre les moltes xerrades formals i informals que té en el seu dia a dia amb participants en els projectes, representants del govern local, etc., hem aconseguit seure amb ell per parlar sobre la seva feina.
Com a coordinador de programes del Centre Kidist Mariam, eix del treball de Sendera a Meki (Etiòpia), en Girma ens explica que s'encarrega de “dissenyar i concretar els projectes que es duen a terme a la zona, mesurar cada pas a fer i els recursos necessaris”. Per fer-ho, treballa colze a colze amb la María José Morales, responsable de projectes de Sendera a Etiòpia. I juntament amb la María José i en Girma hi ha moltes altres treballadores i treballadors, la majoria joves, que fan que els projectes es puguin implementar i seguir de prop.
De fet, quan li preguntem a en Girma quina és la millor part de la seva feina ens explica que és, sens dubte, el treball en equip: “Per a mi el més gratificant és l'esperit d'equip que hem aconseguit. Tots els nostres treballadors comparteixen aquesta necessitat d'escoltar-se i entendre's perquè la feina del conjunt sigui cada dia millor. El treball en equip es dona entre els empleats i empleades del centre, però també amb els membres de la comunitat en la qual vivim i en la qual impulsem projectes”.
I què es fa exactament al Centre Kidist Mariam?
“Al nostre Centre, l'objectiu principal és la promoció de les dones, tant rurals com urbanes, que es troben en una situació de vulnerabilitat. Es tracta de facilitar el seu empoderament a través de diferents accions. A la ciutat de Meki, una d'aquestes accions consisteix en el desenvolupament de cursos de formació professional en temàtiques com la cuina, la costura i la perruqueria. I, a la zona rural, tenim diferents tipus de projectes com els de cria de cabres lleteres, desenvolupament de l'agricultura, lliurament de carros de burros, formació de grups d'estalvi, etc.”, ens explica en Girma.
Ell treballa amb Sendera des del 2016, quan va obrir les portes el Centre Kidist Mariam
Quan li preguntem sobre els principals canvis positius que ha notat en aquests 7 anys, destaca la satisfacció de “veure com ha anat augmentant el nombre de persones amb les quals treballem, i no només a Meki, sinó també als kebeles (barris) que envolten aquesta ciutat, d'unes 57.000 persones. Ara mateix arribem a 13 kebeles rurals i 3 a la ciutat”. I afegeix que “en aquestes zones hi ha molt poques oportunitats de formació i laborals, hi viuen els més ‘pobres entre els pobres’, per això és tan important poder oferir oportunitats de formació a través del Centre i recursos que contribueixin a la generació d'ingressos, sobretot per a les dones”.
“Quan les dones es formen poden tenir una professió i una feina, guanyen en independència econòmica i confiança en si mateixes. El Centre Kidist Mariam és una oportunitat d'ocupació també per a molts estudiants, que fan les seves pràctiques i després acaben treballant aquí”. L'equip ha anat augmentant en els últims anys i ja compta amb uns 85 empleats, dels quals més de 20 es van formar al mateix Centre.
Altres membres del personal, com la Konjo i la Haymanot, a qui us vam presentar a la Revista 2022, van estudiar a la universitat fora de Meki, però tenir una feina a prop dels seus els ha permès tornar, mentre que altres joves es veuen en la necessitat de migrar cap a ciutats més grans i amb més oportunitats laborals.
Per això, en Girma destaca que una de les aportacions del mateix centre, més enllà de les formacions que s'hi imparteixen, és que “contribueix a fomentar el desenvolupament econòmic a la zona amb la contractació de personal local”.
Tanmateix, aquest procés no està lliure d'algun que altre repte. Quan li preguntem quina és la part més difícil a l'hora d'implementar un projecte ens explica que “el repte principal té a veure amb la gestió de les expectatives. És fàcil que aquestes siguin molt grans quan la comunitat identifica que l'acció ve de fora del seu entorn. Per això és vital fomentar el sentit de pertinença i la implicació real dels qui formen part dels projectes, que siguin partícips dels avenços, però també dels reptes”.
Les iniciatives que hem posat en marxa a Meki ja són moltes, però en Girma té molt clar quina és la que més el mou a escala personal: “Sens dubte, el projecte amb el qual connecto més és el de creació d'horts perquè implica treballar amb la terra, que et pot donar moltes coses al llarg del temps. Hi pots tenir bestiar, pots plantar arbres, pots cultivar durant molt de temps si la cuides…. Quan lliurem un ase, per exemple, sabem que amb el temps morirà, però la terra no. Si treballes amb la terra pots millorar-la, canviar-la d'un ús a un altre, etc. Per això m'agrada tant.”
Des de Sendera, mirem d'aprofitar al màxim els recursos locals a tots els països on treballem, fomentar la participació local i treballar amb la vista posada en el llarg termini perquè això és el que permet que els resultats assolits siguin sostenibles en el temps.
