En ple segle XXI, encara hi ha moltes persones al món que no tenen accés a un bany ni disposen d'accés a l'aigua i al sanejament bàsic.

Això implica que moltes persones no compten amb sistemes per eliminar higiènicament les excrecions i les aigües residuals, ni tenen un medi ambient net i sa, tant a casa seva com als voltants. A les zones rurals de Bolívia, el 36,5% de les persones no tenen accés a un bany i van al camp a fer les necessitats fisiològiques. No és diferent als llogarets del municipi d'Independencia, a 180 km de la tercera ciutat més important del país, Cochabamba, on les famílies s'amaguen entre els matolls buscant una mica de privacitat. A més, obtenen l'aigua per al consum d'aigües superficials, les quals, al seu torn, estan contaminades per substàncies fecals, fet que provoca greus problemes de salut. Tots aquests factors junts —un sanejament inadequat, una higiene insuficient i una aigua potable insalubre— són la causa del 88% de les malalties diarreiques.

Tanmateix, gràcies a l'esforç de tothom, tu des d'aquí i nosaltres des d'allà, aquest panorama a poc a poc està canviant als sis llogarets del municipi d'Independencia on treballem des de fa uns quants anys.

Fa una mica més d'un any vam començar a construir banys amb dutxa per millorar la qualitat de vida de les famílies i fer que tant els adults com els infants emmalalteixin menys, gràcies a una millor higiene i salubritat. Actualment ja hem construït cinquanta-vuit banys, tot i que encara queden famílies pendents d'accedir a l'ajuda per disposar-ne d'un a casa seva.

Són banys senzills de 2 metres per 1,5, que consten d'un vàter, una dutxa i una aixeta. L'aigua del rentat de mans es recull i es reutilitza per a l'inodor. Són sanitaris molt bàsics, però molt dignes i gràcies a ells les famílies no han de defecar a l'aire lliure i, per tant, han deixat de contaminar l'aigua i el medi ambient. Les dutxes compten amb una resistència elèctrica que escalfa l'aigua en passar, ja que són poblacions situades a la serralada andina i el fred és intens.

Cada família ha participat activament en la construcció del seu bany.

Per exemple, fent el forat de la fossa sèptica, ajudant el constructor i aportant els materials que hi ha a la zona, com la pedra i la fusta. La participació és molt bona i el fet de ser part activa del projecte els ajuda a prendre consciència del cost que implica cada latrina. Les famílies que ja disposen d'un bany estan molt contentes i agraïdes. Ara ens expliquen que es dutxen dues vegades a la setmana o fins i tot tres. Abans, algunes d'elles només ho feien una vegada al mes, ja que els resultava molt complicat en no tenir un espai privat on rentar-se i haver d'escalfar l'aigua per les baixes temperatures.

Amb la posada en marxa del projecte hem organitzat uns tallers educatius sobre sanejament i higiene. En aquests, les famílies han participat amb entusiasme i interès per aprendre a fer servir el bany i mantenir-lo net i en condicions. Igualment, s'ha potenciat la millora dels comportaments d'higiene i hàbits saludables.

Amb la simple construcció d'aquests banys participem en la construcció del dret a una vida digna de les famílies de les zones rurals que viuen per sota del llindar de la pobresa, és a dir, amb menys d'1,25 US$ al dia. A més, l'ús dels banys evidencia a la resta dels veïns que el seu entorn millora. Emmalalteixen menys i guanyen en dignitat i benestar.

Invertir en sanejament és, per tant, elemental per construir un futur millor, més fort i saludable per a les persones.

‍