Aquesta és la història de la Shitu, una de les 100 dones que protagonitzen la campanya «Dones emprenedores pel futur de Meki»

Cadascuna d'aquestes 100 dones té un passat diferent, un somni per complir i la ferma voluntat d'aconseguir-lo. En el cas de la Shitu, començant de nou i traient forces d'on no n'hi ha per formar-se i emprendre.

Meki és una ciutat de pas, capital del districte de Dugda (Dugda Wereda pel seu nom en amhàric). Té un cert tràfec diari de gent que va i ve al mercat o a fer gestions relacionades amb la capitalitat del districte.

Una de les carreteres principals del país travessa la ciutat de nord a sud. Es tracta de la carretera que uneix Addis Abeba, la capital del país, amb la frontera nord de Kènia. Per aquesta via, sempre concorreguda, hi passen els camioners i comerciants de la zona, juntament amb una feble classe mitjana que viatja, els caps de setmana, des de la capital fins als balnearis situats als llacs de la Vall del Rift.

I entre cotxes i camions, es mouen amb agilitat els “bajaj”, vehicles de tres rodes en els quals poden viatjar fins a tres persones. Aquests “minitaxis” s'utilitzen per recórrer petites distàncies entre pobles veïns o dins del mateix nucli urbà, a un cost relativament assequible. Totes les carreteres d'Etiòpia estan inundades d'aquests bajaj d'un característic color blau que, a tota velocitat, et traslladen entre pobles propers o pel nucli urbà de les poblacions.

Conduir un bajaj és una bona feina; és un transport molt utilitzat i, per tant, els ingressos per als seus conductors, encara que escassos, estan assegurats. El marit de la Shitu, que conduïa un bajaj a Meki, garantia el sustento a casa seva amb llargues jornades als comandaments del seu vehicle blau.

Males notícies

Com totes les famílies de Meki, el 2020 van començar a tenir problemes amb les restriccions imposades per frenar l'avanç de la pandèmia de COVID-19, que va afectar directament aquest mitjà de transport. La gent va començar a moure's menys per por al contagi i, per seguretat, en cada viatge els conductors van passar a portar només un passatger en comptes dels dos que habitualment ocupen el vehicle. Com a conseqüència, els ingressos de la família de la Shitu també es van reduir a la meitat.

Però el pitjor estava per arribar… Un matí de l'estiu passat, el seu marit va sortir de casa com cada dia per recollir passatgers a la carretera que travessa Meki i portar-los d'un costat a l'altre per fer els seus encàrrecs. Començava a enfosquir i amb la nit van arribar les males notícies. El marit de la Shitu havia tingut un accident. Un d'aquells camions que recorren cada dia la carretera s'havia quedat sense frens i no va poder evitar envestir el tricicle blau, que va creuar la carretera i va ferir de mort el seu conductor.

Valentia i determinació

La Shitu es va veure de sobte vídua als 24 anys, amb una nena de 14 mesos i un nou nadó en camí. Sense ingressos econòmics per mantenir la seva família i enmig d'una pandèmia que ha fet créixer el preu dels productes bàsics de forma desorbitada, el seu futur no semblava gaire esperançador.

Fa poc ens explicava com els ulls de la seva petita Mariam la van fer treure forces de l'interior, on estava gestant el seu segon fill. Mai no havia treballat i no tenia estudis. Va deixar l'escola quan era petita per ajudar la seva mare a casa, com el 60% de les nenes de les zones rurals d'Etiòpia (segons dades del Banc Mundial).

Amb prou feines sabia llegir i escriure, però a la Shitu no li va faltar determinació per tirar endavant.

Tenia els seus objectius clars: no dependre de cap familiar que pugui determinar la vida de la seva filla i el seu fill, aconseguir que tots dos puguin estudiar i mantenir una certa independència. Tenir un negoci podria ser la solució per afrontar el pagament del lloguer de la petita habitació on viuen, l'alimentació de la seva petita família, la futura escola de la Mariam i el petit, i estalviar una part dels seus ingressos per quan vinguin maldades. El que no tenia tan clar era com iniciar aquest nou camí, sense suport i amb escassos recursos per emprendre.

Una veïna havia sentit a parlar del Centre de Promoció de la Dona Kidist Mariam, on noies joves que no han pogut acabar els estudis aprenen costura, cuina o perruqueria per així llaurar-se un futur. Tot i tenir alguns dubtes, la protagonista de la nostra història es va acostar al Centre. Allà va conèixer altres dones, amb històries de vida molt diferents, però amb les quals ja comparteix la il·lusió de tirar endavant, pels seus propis mitjans, i un somni de futur per a elles i les seves famílies.

La Shitu ha començat a estudiar costura i forma part d'un dels grups d'estalvi que ja funciona a la ciutat de Meki, en el qual participa amb els estalvis que tenia la família.

Ella té clar que la millor manera d'aconseguir un somni és treballar per assolir-lo, i sap que està en el camí correcte. Des de l'Associació Nuevos Caminos, ens hem proposat donar suport a 100 dones com la Shitu, a través de la campanya “Dones emprenedores pel futur de Meki”, en la qual us convidem a participar.

Dins d'aquesta iniciativa, impulsarem la formació d'aquestes dones en matèria d'emprenedoria i, amb el vostre suport, lliurarem a cadascuna un capital llavor de 100€ perquè puguin posar en marxa petits projectes i negocis locals.

Les dones com la Shitu tenen una necessitat objectiva i han demostrat tenir les idees clares i tenacitat suficient per assolir els seus objectius.

Per a nosaltres són un exemple de fortalesa i de ganes de superar les adversitats; i és que moltes vegades tan sols necessitem determinació i una mà amiga que ens ajudi a avançar.

‍