Fa calor a Meki. El sol cau sobre les teulades de palla, els camins polsosos i els camps de teff que envolten la ciutat. Aquesta energia latent —digna, vibrant— no es percep a primera vista, però t'envolta sense que te n'adonis: quan t'asseus sota una acàcia amb un grup de dones, comparteixes cafè amb una mare que obre el seu primer negoci o escoltes una nena de dotze anys explicar com vol ser infermera.

‍

Una de les lliçons més profundes que he après en tot aquest temps és que aquí les llavors no se sembren només a la terra, sinó en les persones. En les seves idees, en la seva determinació, en els seus somnis. Durant aquests anys he comprès que implementar projectes no significa imposar solucions, sinó sembrar confiança i acompanyar, caminar al costat dels qui ja estan conreant esperança.

Llavors que floreixen en comunitat

El dia de trobada a casa de la Rediet, el seu pati es converteix en un petit camp fèrtil: rialles que brollen i bitllets doblegats amb cura, com petites llavors de confiança. Mares arriben amb els seus nadons en braços, cistelles de pa o verdura fresca del mercat; totes formen part d'un grup d'estalvi comunitari. És un mecanisme simple i poderós: cada quinze dies es reuneixen i cada dona aporta una mica; juntes, creen el capital que els permet accedir a préstecs i crear el seu propi negoci, pagar matrícules o fer front a emergències mèdiques.

‍

He vist com una dona que no sabia llegir transforma una parada de tomàquets en un negoci que sustenta tota la seva família. I com, quan una no aconsegueix reunir la seva aportació, les altres es converteixen en terra fèrtil per ajudar-la. La solidaritat aquí no es discuteix: es practica. És una llavor invisible que creix en actes concrets.

Cabres que alimenten el futur

A les zones rurals, juntament amb l'aroma del cafè i les veus de la canalla, se senten les balades de cabres lleteres. No són només animals, sense més: són petites reserves de vida. D'elles, les dones n'obtenen llet per alimentar la seva prole i també per vendre al mercat, convertint una balada en ingressos, en llibres escolars, en medicines. La cria de cabres esdevé una altra llavor sembrada a la comunitat: dona força, dona aliment, dona autonomia.

Formació professional: brots de transformació

Les històries més lluminoses que atresoro tenen nom de dona: Tigist, Almaz, Genet, entre d'altres. Elles van arribar als nostres cursos de formació professional sense grans somnis de futur. Algunes no havien anat a l'escola; d'altres la van abandonar per matrimoni o maternitat. Avui són cuineres, perruqueres, professionals tèxtils. Es reconeixen davant el mirall amb orgull, i jo les reconec com a fruit del que juntes hem sembrat. Recordo l'Almaz, explicant-me entre rialles i certa timidesa, com el primer dia no sabia ni posar en marxa la màquina de cosir. Avui confecciona uniformes escolars per a tres escoles rurals. El seu fill la veu i diu que vol ser com ella...

Aules amb espai per a totes les veus

Recorrem escoles on s'implementen tallers sobre salut i igualtat. N'hi ha prou amb una història, una imatge, una pregunta valenta, i l'aula explota en veus. Parlem de menstruació sense tabú, de respecte mutu, de somnis que travessen gèneres. Quan una nena s'aixeca i declara que vol ser doctora —i tota la classe l'aplaudeix— sé que hem plantat una llavor amb arrel profunda. També construïm aules. Perquè estudiar sota un sostre segur i en pupitres dignes també és sembrar futur, justícia, dignitat.

‍

La vida a Meki no sempre és fàcil. Hi ha jornades on la distància pesa, els camins es dilaten i els contrastos desorienten. Però també és un lloc d'una humanitat desbordant, una calidesa que transforma.

En aquesta terra rogenca, Sendera no només implementa projectes: sembra xarxes, creix en comunitat, germina futur. Aquí em reconec com una més de les moltes mans que juntes ajuden a sembrar esperança.

‍

Perquè, com diuen les dones dels grups d'estalvi: “Qui sembra en comunitat, cull per a tot el poble”.

‍

Aquest article va ser publicat originalment a la Revista 2025 de Sendera, que pots consultar aquí.

‍