Etiòpia a vista d'ocell
Us presentem la infografia que vam publicar a la Revista 2022 en la qual centrem la mirada en aquest bell país situat a la banya d'Àfrica.
Etiòpia ha viscut en els darrers anys una guerra que ha provocat una greu crisi humanitària i un augment dels preus inassumible per a una població ja empobrida, davant la mirada indiferent de la comunitat internacional i els mitjans de comunicació. Aquest post “Etiòpia a vista d'ocell” vol donar-vos algunes dades per contextualitzar la situació actual de l'antic imperi d'Abissínia.
Etiòpia és un país atractiu, situat a la banya d'Àfrica, amb paisatges captivadors, una gastronomia rica, gent acollidora i una història apassionant. Entre moltes altres coses, és conegut per ser l'únic país africà que mai no va ser colonitzat, només envaït durant un temps per Itàlia.
El seu nom oficial és República Democràtica Federal d'Etiòpia i té fronteres amb Eritrea, Djibouti, Somàlia, Kenya, el Sudan del Sud i el Sudan. Amb els seus 1.112.000 km2 té el doble d'extensió que Espanya i no té sortida al mar, després de la independència del seu territori més septentrional (Eritrea) el 1991.
L'estat etíop està conformat per 10 estats regionals amb alts nivells d'autonomia. La seva llengua oficial és l'amhàric, però es parlen més de 80 idiomes que reflecteixen la pluralitat i diversitat cultural del país. Cada estat regional i ètnia té el seu propi idioma, sent l'oromo el més parlat.
Els seus habitants
Etiòpia està habitada per 117.876.226 persones i la seva taxa anual de creixement de la població és del 2,5% (segons les dades del Banc Mundial consultades l'octubre del 2022). Amb una població eminentment jove, l'esperança de vida en néixer és de 67 anys.
El país és una amalgama de nacionalitats i ètnies. Oromo i amhara són les ètnies majoritàries i representen un 35,8% i un 24% de la població, respectivament. El poble etíop és molt religiós; actualment el 43,8% són ortodoxos, l'islam ha crescut en els darrers anys representant ara el 31,3%, seguits per protestants (22,8%), catòlics (0,7%) i altres religions tradicionals (0,6%).
En la senda del desenvolupament
Etiòpia ha fet grans avenços per al desenvolupament dels seus habitants, tot i això, 7,3 milions de nens i nenes no van a l'escola. Han aconseguit que el 68% dels menors acabin l'educació primària, però continua sent un repte augmentar la xifra de matriculació en el cicle d'educació secundària, actualment en el 34%.
Tan sols el 8,17% de la població pot rentar-se les mans a casa de manera fàcil i rutinària. El 7% de la població té accés a instal·lacions sanitàries millorades[i]i el 17% de les persones practiquen la defecació a l'aire lliure, un problema de salut pública que genera malalties que es podrien evitar fàcilment.
El 36,8% de menors de cinc anys pateix desnutrició i la meitat de les morts infantils es poden associar a la desnutrició.
Tot i que la mutilació genital està prohibida al país, el 65% de les nenes i dones són víctimes d'aquestes pràctiques tradicionals.
Fora dels focus
Volem posar el focus en dos temes que passen desapercebuts als nostres mitjans de comunicació.
El Renaixement, la gran presa etíop. Un gran projecte d'enginyeria que posarà en marxa la que esperen que sigui la presa d'aigua més gran de l'Àfrica. Un dels naixements del riu Nil, el Nil Blau, veu la llum a Etiòpia i aporta el 87% del cabal.
Amb la construcció de la presa, el país vol fer servir les aigües del riu per generar electricitat, abastint tota la població que encara no té llum a casa seva -un 49%- i, alhora, convertir-se en el major productor i exportador d'energia elèctrica de l'Àfrica. Etiòpia veu el projecte com una oportunitat de desenvolupament per a la seva malmesa economia, mentre que Egipte i el Sudan, que articulen la seva vida al llarg del Nil, perceben el projecte com una amenaça. La construcció de la presa s'ha convertit en el centre de tensions diplomàtiques entre els tres països, que hauran d'arribar a un acord sobre les normes de funcionament i d'ompliment de la presa.
Les ferides de la guerra. A principis del novembre passat, el govern federal d'Etiòpia i el Front d'Alliberament del Poble de Tigray (TPLF), que va governar el país fins al 2018, van signar el cessament d'hostilitats després de dos anys de guerra.
El control ferri dels mitjans de comunicació, les línies telefòniques i l'internet a la zona, juntament amb el desinterès informatiu de la comunitat internacional, fa que aquest sigui un dels conflictes oblidats a l'Àfrica. A poc a poc se'n van sabent les conseqüències: més de 2 milions de persones desplaçades i entre 600.000 i 800.000 civils morts en dos anys.
Sendera a Etiòpia
Des del 2013, treballem a la zona de Meki, a 130 km al sud d'Addis Abeba, la capital. La població d'aquesta zona és majoritàriament oromo, viuen de l'agricultura de subsistència, la cria d'animals i la venda d'excedents.
La majoria dels nostres projectes allà s'articulen al voltant del Centre Kidist Mariam, un espai on les dones joves es formen en diversos àmbits amb la finalitat d'inserir-se en el mercat laboral i guanyar autonomia.
Les dones a Etiòpia són motor de canvi i, encara que la majoria no ha pogut estudiar, estan ansioses per aprendre i millorar la seva vida i la de les seves famílies. La seva capacitació i l'empoderament els permet començar a qüestionar els rols tradicionals i iniciar canvis en el seu entorn perquè els seus fills i filles tinguin un futur més esperançador.
A Meki, també treballem per millorar l'accés a l'educació des de la infància, millorant les infraestructures escolars i contribuint a l'educació en salut i igualtat dins de les aules.
Etiòpia avança lentament, però a passes fermes. La resiliència dels seus habitants és fonamental per continuar avançant, malgrat les adversitats; per això cal continuar apostant per posar en marxa projectes que desenvolupin i millorin les capacitats de les dones i de la infància perquè, com diu el proverbi africà: “Si instruïm un nen, preparem un home. Si instruïm una dona, preparem tot un poble”. Si tu també vols que aquest proverbi continuï sent realitat no dubtis a col·laborar amb Sendera.
[i]Una instal·lació sanitària millorada és aquella que separa de manera higiènica les femtes de les persones del contacte humà.
