La història del senyor Rafael il·lustra una situació que, malauradament, viuen més de 1.800 milions de persones al món, al voltant del 20% de la població total: la manca d'una llar digna. Des de Sendera, treballem per atendre aquesta immensa necessitat amb la nostra petita aportació. Al blog d'avui, us expliquem com.

• ‍Declaració dels Drets Humans (1948), article 25.1: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris […]”.
• ‍Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), article 11.1: els Estats part “reconeixen el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a si mateixa i per a la seva família, incloent-hi alimentació, vestit i habitatge adequats, i a una millora contínua de les condicions d'existència”.
• ‍Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11: Aconseguir que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles, Meta 11.1: D'aquí al 2030, assegurar l'accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles i millorar els barris marginals.
• ‍El dret a un habitatge digne està recollit en diversos pactes i declaracions internacionals, com un Dret Humà, i forma part també de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11. Tanmateix, es calcula que 100 milions de persones no tenen una llar i al voltant de 1.800 milions de persones al món no tenen un allotjament adequat.

El senyor Rafael és un d'ells. És un home vidu, de 82 anys, de Sabana Yegua, República Dominicana. Té un fill que se n'ha desentès per desavinences familiars. Viu sol. Gairebé no hi veu ni hi sent, i camina amb dificultat.

Allunyat de la comunitat de veïns, té un terreny propi on es troba el seu habitatge, d'una sola estança. I una sola bombeta. Les parets de casa seva són de llauna vella, i està teulada amb làmines de zinc. No té finestres. El terra és de terra batuda. Tot just entrar a la casa, al fons a l'esquerra té el llit. I a la dreta de l'entrada, la cuina amb un munt d'andròmines i alguns queviures. La porta, també de llauna, està assegurada amb un cadenat lligat entre filferros. Al voltant de la casa té els seus cultius que l'ajuden mínimament per al seu sosteniment. Per regar-los camina cada dia uns 4 km, on hi ha el lloc més proper on obtenir aigua.

Quan plou, l'aigua es filtra per tots els forats i escletxes de la llauna. Es mulla el llit i totes les seves pertinences. El terra s'enfanga. La cuina també es mulla i es fa malbé. I els queviures es fan malbé. Durant aquests dies, sort en té!, no cal que camini els 4 km per anar a buscar aigua per a l'hort. Però per poc que persisteixi la pluja, s'inunda casa seva. Quan això passa s'acotxa al llit, encara que estigui mullat, espera que el temporal cessi i prega perquè el vent no s'endugui la casa.

El senyor Rafael té 82 anys i viu sol. Gairebé no hi veu ni hi sent. I té dret a un habitatge digne.

Gràcies al projecte de construcció i rehabilitació d'habitatges que vam iniciar fa uns anys i a totes les persones i institucions que col·laboren amb Sendera per dur-lo a terme, com l' Ajuntament de Màlaga i l'Ajuntament de Tudela, a la “casa” del senyor Rafael li queden pocs dies. Aviat podrà viure tranquil i segur, sense l'angoixa de perdre casa seva. Tindrà una nova llar que no es mullarà i resistent a les tempestes.

Ell és una de les 119 persones, integrants de les 17 famílies que enguany podran comptar amb una llar digna a la comunitat de Sabana Yegua, una casa segura i protegida dels temporals que són tan habituals a la regió.

El senyor Rafael té 82 anys i viu sol. Gairebé no hi veu ni hi sent, però ja té un habitatge digne!