Al cor d'Aramani, als Andes bolivians, viu la família Mamani: en Pedro, el pare, un agricultor incansable; la Maria, la mare, pilar de la llar i cuidadora dels seus dos fills petits, l'Anita i en José. Durant anys, la vida dels Mamani, com la de moltes famílies de la comunitat, ha estat marcada per la recerca i el transport d'aigua. Cada dia, la Maria, a vegades acompanyada per l'Anita, passava hores caminant fins a l'ull d'aigua més proper, carregant galledes pesades que li afectaven l'esquena i li limitaven el temps per a altres tasques, o simplement per estar amb els seus fills. L'aigua que portaven, tot i ser vital, no sempre era la més neta, i les malalties estomacals, que patien especialment l'Anita i en José, eren una preocupació constant.

Un dia, la notícia del tan somiat projecte d'aigua per gravetat va omplir d'emoció els Mamani.

En Pedro i la Maria van assistir a la primera gran reunió, on el coordinador tècnic va explicar com l'aigua arribaria per si sola, des de les altures, directament a casa seva. "Semblava un somni", recorda la Maria. Des del principi van saber que la seva participació seria clau, i en Pedro, amb la seva experiència com a agricultor, va sentir que això era una cosa en la qual podia posar tot el seu esforç. En les enquestes inicials, van compartir els seus problemes amb l'aigua i les seves esperances d'una vida més sana per als seus fills.

Poc després, amb una energia palpable, la comunitat d'Aramani es va mobilitzar per a l'elecció del Comitè d'Aigua. En Pedro va ser un dels que va aixecar la mà per donar suport als nous líders. Després d'aquest pas fonamental, va arribar el moment de la veritat: van començar a excavar les rases per a la línia de conducció! En Pedro, juntament amb homes i dones de la comunitat, pala en mà, s'hi van sumar amb entusiasme. La feina era dura sota el sol, però veure les canonades a punt per ser instal·lades era una injecció d'ànim. Les primeres càmeres de captació a les fonts van començar a prendre forma, estructures de ciment que prometien protegir l'aigua des del seu origen.

A mesura que passaven les setmanes, l'esforç constant es mantenia. En Pedro va continuar participant activament en l'excavació i l'estesa de les canonades de la línia de conducció, i al seu costat, dones de la comunitat també aportaven la seva força i dedicació a les rases i al moviment de materials. Dia rere dia, veien com els trams de canonada s'unien, serpentejant pel vessant. "Cada metre de rasa cavada és un pas menys per a la Maria", pensava en Pedro, sabent que la seva dona i moltes altres dones ja no haurien de carregar aquelles galledes pesades. La Maria, per la seva banda, observava com les primeres càmeres trenca-pressió es construïen al llarg d'aquella línia, sent vitals perquè l'aigua arribés sense massa força.

Mentrestant, en els moments de descans, l'aire s'omplia amb l'aroma del menjar acabat de preparar. Les dones d'Aramani s'organitzaven per cuinar olles de saborosos guisats i sopes, assegurant que tots els que treballaven tinguessin l'energia per continuar. Aquests moments de compartir el menjar enfortien encara més els llaços de la comunitat. L'esperança es feia cada vegada més tangible amb cada metre de canonada instal·lada.

Finalment, amb gran satisfacció, es va aconseguir la finalització de la línia de conducció principal. En Pedro va ser-hi quan es van fer les proves de pressió, veient com l'aigua, per primera vegada, fluïa per la canonada fins al punt on es construiria el reservori. Va ser un moment emocionant, una prova que l'esforç de tots i totes, grans i joves, homes i dones, estava donant fruits.

Gairebé immediatament, l'atenció es va traslladar al lloc designat per al tanc d'emmagatzematge. La comunitat sencera es va organitzar per a la fase més desafiadora de l'obra. Homes, dones i joves d'Aramani, pala en mà, han unit les seves forces aquest mes de setembre per a la tasca d'excavar un enorme forat de 2,5 metres per cada costat, el qual servirà de fonament per al reservori semienterrat.

Properament, el tècnic constructor, amb la inestimable ajuda de la població, començarà a edificar l'estructura de ciment reforçat. Quan estigui llest, aquest tanc s'erigirà com un símbol visible que el somni de tenir aigua a cada llar d'Aramani està cada vegada més a prop de ser una realitat.

Per a totes aquestes famílies, com la dels Mamani, cada jornada de treball, cada gota de suor, cada olla de menjar compartida està sent una inversió per a un futur més sa i digne per a tota la seva comunitat.

La fase final serà la construcció de la xarxa de distribució i, posteriorment, les connexions domiciliàries que portaran l'aigua fins a les aixetes del pati de 82 famílies d'Aramani.

Molt aviat, 436 persones tindran, per fi, accés a aigua potable.

Tenim molt a celebrar! I també a agrair, perquè aquest projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Saragossa, la Diputació de Cadis, l'Ajuntament de Màlaga i Green Empowerment. Gràcies a totes aquestes entitats per fer-ho possible!

‍