Horts familiars per a un desenvolupament sostenible
En aquest bloc, amb la informació que ens arriba des de Bolívia de les nostres representants Gemma i Montse, repassem com ha anat evolucionant i quins han estat els resultats del projecte “ Enfortir la producció i diversificació agrícola sostenible amb enfocament de gènere per garantir la sobirania i seguretat alimentària i nutricional de les famílies camperoles del municipi de Independencia, Cochabamba, Bolivia".
Un any més, l'Ajuntament de Màlaga i la seva Àrea de Participació Ciutadana, Migració, Acció Exterior, Cooperació al Desenvolupament, Transparència i Bon Govern han donat suport a un dels nostres projectes a Bolívia. Gràcies a la seva aportació, un altre any més, la valoració del projecte es destaca a:
• El projecte va assolir satisfactòriament els seus objectius, sent rellevant per a les necessitats locals.
• L'execució va ser òptima, amb una participació alta d'homes i dones, destacant el paper de la dona com a agent de desenvolupament.
• Involucrar les famílies va millorar la sostenibilitat i va enfortir les relacions de gènere, promovent decisions compartides sobre ingressos.
• Es va capacitar en tècniques productives pràctiques, garantint producció contínua i seguretat alimentària.
• Comptar amb un equip tècnic compromès i present a la zona va ser clau per generar confiança.
• La combinació de pràctiques tradicionals i tecnològiques va enfortir la solidaritat comunitària i acceptar el projecte.
• El consum de productes frescos de l'hort va millorar l'alimentació i va motivar famílies veïnes a replicar-ne el model.
• Les bones pràctiques agrícoles van impactar positivament a l'economia familiar mitjançant diversificació de cultius i maneig sostenible.
• La metodologia va promoure la participació igualitària dels homes i les dones.
Algunes de les dificultats i lliçons apreses del projecte es poden analitzar a través dels Principis CSA-IRA (Inversió Responsable en Agricultura i Sistemes Alimentaris) definits per la FAO (Food and Agriculture Organization). D'aquests 10 principis, se n'han identificat, d'una banda, les dificultats principals i, de l'altra, els aprenentatges més rellevants.
Dificultats:
PIRA 7: Respectar el patrimoni cultural i els coneixements tradicionals i donar suport a la diversitat i la innovació:
Resistència al canvi en la gent gran. Lamentablement, és freqüent que les persones grans solin tenir una actitud escèptica respecte a la introducció de cultius alternatius i noves pràctiques perquè mai abans no les han aplicat i no saben si tindran èxit o no. Això pot generar tensió dins de les comunitats i les famílies. És fonamental seleccionar bé les primeres famílies participants perquè ràpidament es puguin produir resultats visibles i així convèncer els altres.
PIRA 2: Contribuir en la seguretat alimentària i la nutrició.
Un problema per als petits productors d'aquesta zona d'Independència és la manca de mercats fixos per a la producció excedent, sobretot per la manca d'infraestructura i transport adequats. Cal especialistes sobre la cadena productiva i el mercadeig. Els productors van mostrar interès per aprendre com arribar als mercats, sobretot en el cas dels cultius de noves varietats, perquè el mercat no les coneix.
Lliçons apreses:
PIRA 3: Fomentar la igualtat de gènere i el apoderament de la dona i PIRA 4: Potenciar la participació i el apoderament dels joves.
La participació de dones, nens, nenes i joves garanteix una dinàmica més gran en els sistemes de producció agrícola.
PIRA 8: Promoure sistemes agrícoles i alimentaris innocus i saludables.
La sensibilització, el compromís i la motivació per a la pràctica d'una agricultura sostenible són determinants per iniciar aquest tipus d'accions i que siguin exitoses.
PIRA 1: Contribuir a la seguretat alimentària i la nutrició
La sostenibilitat de la intervenció té a veure amb les motivacions i les demandes de les famílies participants. El projecte és important per a ells perquè les hortalisses i les fruites que produeixen formen part de la seva seguretat alimentària.
Els principals desafiaments pendents inclouen la manca de polítiques públiques i de finançament adequat per donar suport als horts familiars, malgrat el seu paper clau en la seguretat alimentària. Aquests sistemes depenen principalment de l'interès familiar o del suport d'ONG i fundacions, que motiven i capaciten les famílies. A més, els agricultors enfronten serioses dificultats per accedir a crèdits a causa de la manca de garanties, els alts interessos i els terminis de devolució curts, cosa que en limita el desenvolupament productiu.
