En aquest blog, amb la informació que ens arriba des de Bolívia de la mà de les nostres representants Gemma i Montse, repassem com ha evolucionat i quins han estat els resultats del projecte “Enfortir la producció i diversificació agrícola sostenible amb enfocament de gènere per garantir la sobirania i seguretat alimentària i nutricional de les famílies pageses del municipi d'Independencia, Cochabamba, Bolívia”.

‍

Un any més, l'Ajuntament de Màlaga i la seva Àrea de Participació Ciutadana, Migració, Acció Exterior, Cooperació al Desenvolupament, Transparència i Bon Govern han donat suport a un dels nostres projectes a Bolívia. Gràcies a la seva aportació, un any més, la valoració del projecte destaca els següents punts:

‍

• El projecte va assolir satisfactòriament els seus objectius, essent rellevant per a les necessitats locals.

• L'execució va ser òptima, amb una alta participació d'homes i dones, destacant el paper de la dona com a agent de desenvolupament.

• Involucrar les famílies va millorar la sostenibilitat i va enfortir les relacions de gènere, promovent decisions compartides sobre els ingressos.

• Es va formar en tècniques productives pràctiques, garantint una producció contínua i seguretat alimentària.

• Comptar amb un equip tècnic compromès i present a la zona va ser clau per generar confiança.

• La combinació de pràctiques tradicionals i tecnològiques va enfortir la solidaritat comunitària i l'acceptació del projecte.

• El consum de productes frescos de l'hort va millorar l'alimentació i va motivar les famílies veïnes a replicar el model.

• Les bones pràctiques agrícoles van impactar positivament en l'economia familiar mitjançant la diversificació de cultius i el maneig sostenible.

• La metodologia va promoure la participació igualitària d'homes i dones.

‍

Algunes de les dificultats i lliçons apreses del projecte es poden analitzar a través dels Principis CSA-IRA (Inversió Responsable en Agricultura i Sistemes Alimentaris) definits per la FAO (Food and Agriculture Organization). D'aquests 10 principis, s'han identificat, d'una banda, les principals dificultats i, de l'altra, els aprenentatges més rellevants.

‍

Dificultats:

PIRA 7: Respectar el patrimoni cultural i els coneixements tradicionals i donar suport a la diversitat i la innovació:

Resistència al canvi en la gent gran. Malauradament, és freqüent que les persones grans tinguin una actitud escèptica respecte a la introducció de cultius alternatius i noves pràctiques perquè mai abans les han aplicat i no saben si tindran èxit o no. Això pot generar tensió dins de les comunitats i les famílies. És fonamental seleccionar bé les primeres famílies participants perquè ràpidament es puguin produir resultats visibles i així convèncer la resta.

PIRA 2: Contribuir a la seguretat alimentària i la nutrició.

Un problema per als petits productors d'aquesta zona d'Independencia és la manca de mercats fixos per a la seva producció excedentària, sobretot per la falta d'infraestructura i transport adequats. Es necessiten especialistes en la cadena productiva i el màrqueting. Els productors van mostrar interès a aprendre com arribar als mercats, sobretot en el cas dels cultius de noves varietats, perquè el mercat no les coneix.

‍

Lliçons apreses:

PIRA 3: Fomentar la igualtat de gènere i l'apoderament de la dona i PIRA 4: Potenciar la participació i l'apoderament dels joves.

La participació de dones, infants i joves garanteix una dinàmica més gran en els sistemes de producció agrícola.

PIRA 8: Promoure sistemes agrícoles i alimentaris innocus i saludables.

La sensibilització, el compromís i la motivació per a la pràctica d'una agricultura sostenible són determinants per iniciar aquest tipus d'accions i que siguin reeixides.

PIRA 1: Contribuir a la seguretat alimentària i la nutrició

La sostenibilitat de la intervenció té a veure amb les motivacions i demandes de les famílies participants. El projecte és important per a ells perquè les hortalisses i fruites que produeixen formen part de la seva seguretat alimentària.

‍

‍

‍

Els principals reptes pendents inclouen la manca de polítiques públiques i finançament adequat per donar suport als horts familiars, malgrat el seu paper clau en la seguretat alimentària. Aquests sistemes depenen principalment de l'interès familiar o del suport d'ONG i fundacions, que motiven i capaciten les famílies. A més, els agricultors s'enfronten a serioses dificultats per accedir a crèdits a causa de la falta de garanties, els alts interessos i els terminis de devolució curts, cosa que limita el seu desenvolupament productiu.

‍

‍