“Abans que sortís el sol, jo ja estava de camí cap als vessants al capdamunt de la muntanya amb les garrafes buides a l’esquena. El sender era pur fang i l’aigua estava bruta pel pas del bestiar. Sabia que no era bona per als meus fills, però no teníem cap altra opció”.

Amb aquestes paraules carregades de memòria, la senyora Margarita recorda com començava cada matí al sector Lapiani de Sikimirani, una comunitat rural a més de 3.600 metres d’altitud als Andes bolivians. Durant generacions, per a les 18 famílies d’aquest sector, disposar d’aigua no era tan senzill com obrir una aixeta; era un sacrifici diari que desgastava el cos i la salut de les dones, i exposava els més petits a contínues malalties. Era, sobretot, una angoixa constant que marcava la vida quotidiana.

‍

Avui, la realitat de Lapiani ha fet un gir definitiu gràcies al suport de les nostres entitats col·laboradores, l’acompanyament del nostre equip tècnic i l’esforç abocat de tota la comunitat.

El dia que l’aigua va baixar per fi del cim fins a les llars, l’emoció va desbordar les cases i es va apoderar de l’ambient.

Al pati de la Margarita, el cor on batega la vida familiar, els comuners i els nens es van aplegar al voltant de la pica. Es va sentir un espetec d’aire a la canonada... i, de sobte, va brollar amb força un raig net, cristal·lí i gelat.

Hi va haver rialles, mirades d’incredulitat, abraçades estretes i llàgrimes de pur alleujament. Per primera vegada en la història d’aquestes famílies pageses, la salut i la dignitat eren allà, a l’abast d’un gest tan simple com estirar la mà.

‍

“Mireu, ara només he de girar la clau al pati!”, deia la Margarita amb els ulls brillants, mentre els seus fills ficaven les mans dins l’aigua transparent, jugant i rient sense por. “No us imagineu la pau que se sent en veure’ls així. Ja no estic esgotada, ja no hi ha por. Això ens ha tornat el descans i la vida”.

Gràcies a aquesta fita, 77 pagesos d’aquest primer sector ja gaudeixen d’aigua neta les 24 hores del dia. Però la transformació de Sikimirani continua endavant.

A molt poca distància d’allà, als sectors veïns, les obres ja han començat per a 24 famílies més. Per això, les eines no s’han guardat i els pics continuen sonant amb força al vessant. La comunitat i el nostre equip continuen treballant junts, pas a pas, impulsats per l’emoció de saber que molt aviat les 172 persones que componen tota la comunitat de Sikimirani compartiran aquesta mateixa felicitat: la meravella quotidiana d’obrir l’aixeta i veure fluir la vida al seu propi pati, demostrant que quan la solidaritat i la determinació s’uneixen, les realitats més dures poden transformar-se per sempre.

‍

Des de Sendera, agraïm el suport de les entitats solidàries, com el Parlament d'Andalusia, la Cambra de Comptes d'Andalusia, el Defensor del Poble Andalús, Dipsalut i Eroski, que han col·laborat per portar l'aigua als diferents sectors que conformen Sikimirani.

‍

‍